Com identificar una crisi existencial i què fer-hi

laus per reconèixer aquest moment vital i trobar-hi sentit.

Totes les persones, en algun moment de la vida, poden experimentar una crisi existencial. Es tracta d’una etapa de qüestionament intern, en què apareixen preguntes com: Quin sentit té el que faig? Qui sóc realment? Cap a on va la meua vida? Aquestes preguntes, tot i ser incòmodes, poden obrir la porta a una transformació vital important.

Què és una crisi existencial?

Una crisi existencial no és un trastorn psicològic, sinó una resposta humana davant situacions que posen en dubte el propòsit, la identitat o els valors que fins ara guiaven la vida d’una persona. Pot sorgir després de canvis importants (una ruptura, la pèrdua d’un ésser estimat, una malaltia, canvis laborals...), o bé de manera més subtil, com a resultat de processos d’introspecció o insatisfacció prolongada.

Segons l’enfocament humanista i existencial, és un moment de tensió entre el que som i el que voldríem ser, entre el buit i la recerca de sentit.

Símptomes o senyals habituals

Encara que pot variar segons cada persona, alguns senyals comuns són:

-          Sentiment de buit o pèrdua de sentit vital.

-          Inseguretat respecte a la pròpia identitat.

-          Confusió o malestar existencial persistent.

-          Desesperança o falta de motivació.

-          Distanciament emocional o dificultat per connectar amb el dia a dia.

-          Qüestionament constant sobre el propòsit o les decisions preses

Aquest malestar sol ser silenciós i difícil d’expressar, però validar-lo és essencial per poder afrontar-lo.

Com afrontar una crisi existencial?

Tot i que pot semblar una etapa fosca, també pot esdevenir una oportunitat per reconnectar amb un mateix i redirigir la pròpia vida amb més autenticitat. Algunes claus per gestionar-la:

-          Accepta el procés: no cal trobar respostes immediates. Permet-te sentir, qüestionar i dubtar.

-          Parla’n amb algú de confiança: posar en paraules el que vius alleuja i dona claredat.

-          Escriu el que penses i sents: l’escriptura terapèutica ajuda a ordenar el caos intern.

-          Cuida’t: mantén hàbits d’autocura que et connecten amb el cos i el present (passejades, meditació, alimentació, descans…).

-          Busca suport professional: la teràpia existencial-humanista i la teràpia d’Acceptació i Compromís pot ser especialment útil per acompanyar aquest tipus de processos. A través d’un espai segur i reflexiu, pots explorar qui ets, què et mou i quin sentit vols donar a la teua vida.

I després de la crisi...?

Moltes persones, després d’una crisi existencial, expressen haver-se conegut millor, haver redefinit les seues prioritats i trobat un nou sentit més coherent amb els seus valors. És un procés que pot resultar dolorós, però també profundament transformador.